NO VULL ANAR A DORMIR!

Aquella nit en Joan, que tenia 6 anys, va dir als pares que no volia anar a dormir perquè li feia por la foscor.

La mare, el va agafar de la mà i el va acompanyar a la seva habitació. De camí van passar per la porta del carrer i van comprovar que estigués ben tancada, així seria impossible que hi entrés l’home del sac.

Van anar a la cambra de bany i van obrir la tapa del vàter. En Joan va entendre que era impossible que per allí en sortís cap criatura marina.

Van assegurar-se que la finestra de la seva habitació estigués ben tancada, així cap bruixa despistada entraria amb la seva escombra.

Quan van obrir l’armari van veure que estava tan ple de roba que era impossible qui cabés cap monstre.

A sota el llit estava tan net i polit que les aranyes i els escarbats no hi volien ser, doncs no hi havia lloc on amagar-se. A més van dissenyar un dispositiu de seguretat infalible: una corda amb un picarol i si algú voltava per allí ho sentirien.

Ja més tranquil, en Joan es va posar el pijama i  es va ficar dins del llit.

– Saps Joan, t’explicaré un conte d’un nen que es deia com tu, en Joan Sense Por.

A en Joan li va encantar aquell conte i descobrir que tenir por no era una cosa estranya. Abraçat al seu peluix preferit es va adormir i va tenir uns somnis molt bonics.LA GALLINETA CEGA

Al dia següent, quan es va llevar i va haver esmorzat, en Joan se’n va anar amb el seu pare a la placeta. Allà el pare els va ensenyar a ell i als seus amics i amigues a jugar a la “Gallineta Cega” i va descobrir que estar-se a les fosques també podia ser molt divertit.

Núria Graell

Juliol de 2014

 

 

Leave a Reply

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>