MARIA LA PINTORA

La Maria va néixer pràcticament amb un llapis a la mà. Des de menuda tenia gràcia per representar allò que li agradava: els amics i amigues de l’escola, els dibuixos de la televisió… Omplia les pedres de flors, les pissarres de guix i fins i tot havia venut punts de llibre exclussius

Amb aqüarel·les, temperes i olis creava mons màgics a l’altre costat del bloc o del llenç.

Va pensar en perdre’s dins del blau d’aquella marina, saltar al paissatge de tardor de tons marrons i daurats o queixalar la poma vermella d’aquella natura morta.

Però el que la Maria dibuixava millor eren aquells somriures a les cares de tots aquells i aquelles que l’estimaven.

Van anar passant els anys, els contes i els jocs i la vida poc a poc amenaçava amb tornar-se més gris.

Mai no va perdre la màgia de la creativitat i l’enginy i sempre va anar omplint de colors tot allò que l’envoltava.

Núria Graell

Juliol de 2014

 

Leave a Reply

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>