L’espardenyeta

Aquells i aquelles que ja tinguin una edat, segurament recordaran la història de L’Espardenyeta, que apareixia en el llibre de Llengua Catalana “Tres i no Res” de 2on d’ EGB, amb magnifiques il·lustracions de la genial Pilarin Bayés. Naturalment el temps ha passat i el conte ara és políticament molt incorrecte, així que amb permís dels autors jo n’he fet una versió adreçada als nens i nenes de 6 a 8 anys.

Una vegada hi havia tres germanes. La petita es deia Espardenyeta, i encara anava a l’escola. El rei sempre sortia al balcó per veure-la passar; peró l’Espardenyeta sempre es posava a riure.
Un dia el rei va dir:

-“L’ Espardenyeta es riu de mi, i aixó no pot ser!” I se’n va annar a l’escola i es va amagar a les golfes

El rei es va posar un vestit negre i es va enmascarar.L’Espardanyeta va pujar a buscar les estisores. El rei es va plantar al davant d’ella aixecant els braços i l’Espardenyeta va baixar els esglaons cridant:

–”Senyora mestra, aquí dalt hi ha fantasmes negres!”

L’endemá al matí el rei li va començar a dir:
–”Senyora mestra, aquí dalt hi ha fantasmes negres!”

I l’Espardenyeta va pensar:
-“Ara ja sé qui era aquell fantasma negre. Me les ha de pagar!”

L’Espardenyeta es va amagar a cal rei. Quan ja tothom dormia va sortir. Anava disfressada de la mort. Duia un plat amb set cagallons de gos. Va entrar a l’habitació del rei i va dir:
-“Jo sóc la mort que et vinc a matar, si aquests cagallons no et vols menjar!”

El rei es va posar a cridar:
–”Vés a mon pare, vés a ma mare: deixa’m a mi, que no em vull morir!”

Pero l’Espardenyeta va dir:
–”Calla i menja!”

Quan el rei es va haver menjat els set cagallons de gos, l’Espardenyeta se’n va anar a casa seva i es va fer un tip de riure.

El rei no va sortir al balcó fins al cap de tres dies. Va dir que havia tingut una grip; peró l’Espardenyeta es va posar a riure i va començar a dir:-“Vés a mon pare, vés a ma mare: deixa’m a mi, que no em vull morir!”

El rei estava molt enfadat, i es va posar a passejar fins que se li va acudir una idea; va agafar paper i llapis i es va posar a escriure:“Senyora mestra: aquest any les pomeres del meu jardí han fet moltes pomes. N’hi regalo tantes com vulgui, amb la condició que les vingui a buscar L’Espardenyeta”.

Quan l’Espardenyeta va arribar al jardí del rei, es va enfilar a la pomera més carregada de pomes; peró el jardiner, quan la va veure, la va lligar dalt de l’arbre.

El jardiner se’n va anar a buscar el rei. Mentrestant una velleta va veure l’Espardenyeta lligada a dalt de l’arbre i li va dir:
-“Qué hi fas aquí dalt?”

-“Jo era una vella molt vella i molt lletja; peró quan m’han lligat aquí dalt, m’he tornat jove”.

La vella va posar un peu a sobre una pedra i es va enfilar a la pomera. L’Espardenyeta la va lligar a l’arbre i va fugir del jardí amb el cistell ben ple de pomes.Quan el jardiner va trobar el rei, li va dir que havia lligat l’Espardenyeta a dalt de la pomera. El rei va arrencar a córrer cap a la pomera; peró quan va veure que hi havia una vella i no l’Espardenyeta, va agafar un bastó i va començar a perseguir el jardiner.

L’Espardenyeta es va disfressar de florista i amb un cistell de flors al braç es va plantar davant de cal rei, cridant:
-“Qui em compra flors?”

El rei no la va conéixer, i li va comprar totes les flors. Peró l’Espardenyeta, mentre sortia, li va untar amb oli tota l’escala. Després va tornar a omplir de flors el cistell, i es va plantar davant de cal rei, cridant:
-“Qui em compra flors?”

El rei va sortir al balcó i li va dir:
-“Puja!”

I l’Espardenyeta li va dir:
-“Si vol les flors, baixi a buscar-les.”

Peró el rei va relliscar amb l’oli de l’escala, i l’Espardenyeta es va posar a riure. Quan el rei va descobrir que aquella florista era l’Espardenyeta es va posar a cridar:
-“Oh, quina rábia! Li clavaré un ganivet així de llarg!”

El rei es va disfressar de pelegrí i se’n va anar cap a casa de l’Espardenyeta. L’Espardenyeta i les seves germanes estaven preparant el sopar i van sentir que trucaven a la porta.
-“Qui hi ha?”

-“Un pobre pelegrí que demana posada per aquesta nit.”

La Margarida va fer entrar al rei i li va donar un plat de sopes. Després tots se’n van anar a dormir.Quan ja tothom dormia, el rei se’n va anar cap a l’habitació de l’Espardenyeta. Portava un ganivet molt llarg. Peró l’Espardenyeta havia tancat la porta de la seva habitació amb una barra molt gruixuda, i el rei no la va poder obrir.

L’endemá al vespre el rei es va tornar a disfressar de pelegrí i se’n va anar cap a casa de l’Espardenyeta. L’Espardenyeta i les seves germanes estaven preparant el sopar i van sentir que trucaven a la porta
.-Qui hi ha?

-Un pelegrí que demana que el deixeu dormir a casa vostra.

L’Antonieta va fer entrar al rei i li va donar un plat de sopes. L’Espardenyeta va conéixer que era el rei que s’havia disfressat, i va tirar-li a dintre del got una cosa per fer dormir. Al cap de poca estona el rei ja roncava, i entre totes tres el van ficar dintre del llit de l’Antonieta.El rei va dormir com un sac tota la nit, i per tant, no es va poder venjar.

L’endemá al vespre el rei es va tornar a disfressar de pelegrí i se’n va anar a casa de l’Espardenyeta. La Margarida i l’Antonieta ja eren a dormir. L’Espardanyeta va sentir que trucaven a la porta.
-Qui hi ha?

-Sóc un pobre pelegrí, que está cansat i vol dormir!

L’Espardenyeta li va conéixer la veu. Li van obrir la porta, i li van donar un plat de sopes.
L’Espardenyeta va pensar:
“Em tancaré a la meva habitació perqué no em vegi”.

Quan va ser a la seva habitació, va ficar una nina dintre del llit, li va amagar una pot de mermelada de maduixa a la panxa i li va lligar un cordill al cap. I després l’Espardenyeta es va ficar corrents a sota del llit perque el rei no la veiés.Va entrar fet una fúria i cridant:
-On és, l’Espardenyeta?

-És al llit, que no es troba gaire bé.

El rei va treure l’espasa, se’n va anar cap a l’habitació de l’Espardenyeta i amb un cop de peu va obrir la porta de bat a bat.

Quan va ser a l’habitació de l’Espardenyeta, el rei no es va adonar que era una nina de roba el que hi havia dins del llit, i es va posar a cridar:
-Tu em vas fer menjar aquells set cagallons de gos!

L’Espardenyeta va estirar el cordill, i la nina va fer que sí amb el cap.
-I em vas untar l’escala d’oli!

La nina va tornar a fer que sí amb el cap
-Ara me les pagarás totes!

El rei li clava cop d’espasa, i el llit es va omplir de melmelada. El rei, pensant-se que alló era sang, hi va passar el dir i se’l va llepar. I quan va trobar que aquella sang era dolça, vinga a passar-hi el dit i vinga a llepar-se’l, fins que li va passar tota la ràbia que tenia; i va començar a dir:
-Oh! He matat l’Espardanyeta, que era la noia que més m’agradava per casar-m’hi!

I es va posar l’espasa davant del pit per matar-se. Peró l’Espardanyeta va sortir de sota el llit, i el rei es va posar a saltar i ballar d’alegria. I es van casar, i van convidar-hi tota la gent de la ciutat. I van viure molts i molts anys. I encara són vius, si no són morts.