LA DENT DE LLEÓ

A les jardineres d’un parc infantil vivien un grup de dents de lleó.

Un dia, una d’elles va obrir-se més tard que de costum i va descobrir que unes nenes havien arrencat a les seves companyes per jugar i posar-se-les als cabells.

Es va espantar tant que es va tancar de cop i no va voler tornar-se a obrir mai més per si de cas.

Una nit per entre els sèpals en que s’amagava va entrar un raig de llum. Aquesta llum li donava tan consol i tanta pau que, poc a poc, va anar obrint-se per rebre més d’aquella claror de Lluna.

Es va enamorar de la Lluna, de la seva lluminositat i de la calma que donava.

dent de lleo

Tan encantada n’estava que va voler ser com ella i uns dies més tard es va convertir en una esfera de llavors, tan lleugeres com la llum de la Lluna.

Un nen les va bufar i va demanar un desig: que neixessin més flors al parc.

Núria Graell

Juny de 2014

 

Leave a Reply

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>