HISTÒRIA DE LA GOTI

En aquella samarreta groga que la Júlia acabava de rentar hi havia, entre d’altres, la Goti. La Goti era una gota d’aigua a qui li agradava molt viatjar i conèixer gent i llocs nous. Havia anat per mig món i ara, en aquella samarreta estesa al Sol, es preparava per tornar a pujar al cel.

HISTÒRIA DE LA GOTI

Com que era estiu i feia molta calor,  no va trigar ni una hora a enfilar-se a un núvol. Allà hi va trobar a d’altres amigues: la Gotu que venia d’una platja on havia vist coralls i peixos o la Gote que venia després d’haver estat regada en un hort d’enciams.

Poc a poc van anar arribant més i més companyes i aquell núvol que en principi era blanc i lleuger va anar esdevenint cada  cop d’un color morat més intens i pesat.

Finalment, cap al vespre aquell núvol va topar frontalment amb un altre molt similar, produint un llampec i un tro.

La Goti va caure a l’impermeable de coloraines d’en Rubén, un nen de set  anys que en aquells moments anava de la mà de la seva mare. En Rubén i la seva mare van obrir una porta i la Goti va veure que entraven a un lloc  molt especial on hi havia molts llibres  i s’asseien sense fer soroll per escoltar una noia que va dir:HISTÒRIA DE LA GOTI

– Bona tarda. Em dic Mireia i hi havia una vegada…- i tot seguit va començar a explicar contes molt divertits de tot el  món.

Que contenta que va estar la Goti,  doncs va descobrir que les històries  també li agradaven molt.

Després, la Mireia va ensenyar-als nens i nenes a fer unes màscares molt divertides amb uns colors ben vius.

Núria Graell

Juliol de 2014

 

 

Leave a Reply

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>