HI HAVIA UNA VEGADA…MATEMÀTIQUES!

Cubo de RubikAvui es compleixen 40 anys de l’invenció d’una icona que molts recordem de la nostra infància: el Cub de Rubik.

Segons la Wikipedia, és un tremcaclosques mecànic i tridimensional que es consisteix en un cub format de 3x3x3 peces quadrades i cromades d’un únic color en cada cara.
El cub de Rubik té 43.252.003.274.489.856.000 (aproximadament 43 trilions) posicions possibles. Qualsevol d’aquestes posicions es pot resoldre amb només 20 moviments.

Parlant de matemàtiques també en tenim de contes. Un exemple és el de Giani Rodari amb la seva LA CASA D’EN TRES BOTONS.

A la web UNA MÀ DE CONTES  hi ha un video inspirat en aquest conte,  “La caravana de la Julia”.

Per a tots aquells i aquelles que sigueu mestres, us poso un enllaç a la Proposta Didàctica d’aquest conte, per si el voleu aprofitar a l’aula.

http://issuu.com/maymeri8/docs/la_caravana_de_la_j_lia

LA CASA D’EN TRES BOTONS (Adaptació)

Hi havia una vegada un fuster que es deia Tres Botons. Potser es deia Joan o Napoleó, però tothom li deia Tres Botons des de feia tant de temps que ningú se’n recordava del seu nom de debò, ni ell mateix. Vivia en un poble tan pobre que la gent no tenia diners per fer-se mobles nous. En tot un any, més o menys, li encarregaven una taula i quatre cadires. El darrer any només li havien encarregat un tamboret.
En Tres Botons va pensar:
Em convé canviar de país, però si vaig a un altre poble hauré de comprar-me una casa, o bé n’hauré de llogar alguna. Em convindria fabricar una caseta de fusta i posar-li rodes: la posaré darrera meu.
Dit i fet, es va posar tot seguit a treballar. Com que era un bon fuster, el cansament no l’espantava i no tenia por de picar-se els dits amb el martell.
En Tres Botons era molt prim i, per tant, no se li va acudir de fer un
casa gaire gran. De fet, la va fer petitíssima, de manera que a dins sols hi cabia.CAsa amb rodes
La serra l’havia de penjar en un clau a la banda de fora.
Sota la casa, hi va posar quatre rodetes. Per estirar-la hi va posar una
barra de fusta. “ Mira, mira, – deia la gent-, en Tres Botons ha fet una casa amb un mànec”. I se’n reien.
En Tres Botons es va treure el barret per saludar i se’n va anar estirant, la caseta de rodes.
Camina que caminaràs, va fer-se de nit i Tres Botons es va aturar en un prat. “ Dormiré aquí – va dir-se-, que avui ja ha fet prou camí.”
Una hora després, el va despertar la pluja que picava damunt la teulada.
Havia esclatat una tempesta i els llamps queien per tot arreu.
“ Quina manera de tronar”, es va dir Tres Botons. Però no eren sols els trons. Algú picava les parets de la caseta, picava i picava, i una veu implorava:
– “ Obre’m, per favor, Tres Botons!”.
– “ Qui hi ha?”.
– “ Em mullo tot, deixa’m entrar!”.
– “ Prova si pots – va dir Tres Botons, obrint la porteta-. Jo la casa me l’he fet a mida, però si tu també hi caps, jo n’estaré ben content”.
– “ On hi ha lloc per un, hi ha lloc per a dos”.
I va entrar un vellet que es va escórrer la barba.
– Bona nit, va dir Tres Botons.
– Bona nit – va respondre el vellet-. Et prego em disculpis tinc necessitat de dormir”. I es va estirar.
I mentrestant tronava i plovia. Però no era sols un tro. Era algú que picava a la porta i una veu demanava:
– “ Obriu, si us plau, obriu”.
– “ Qui hi ha?”.
– “ Una pobra dona amb els seus tres fills. La tempesta ens ha agafat pel camí i no tenim aixopluc!”.
– “ Entreu, si podeu, – va dir Tres Botons, obrint la porteta-.
Jo la casa me la vaig fer a mida, però si vos també hi cabeu me’n alegraré”.
_ “ On hi caben dos, també n’hi caben tres. Els nens, ja se sap, caben a tot arreu”. Va dir la dona.
Va entrar ella i els seus nens i s’estiraren tots a terra a dormir.
– “ Us ho agraeixo tant! – va dir la dona-. S’ està bé aquí dins”.
La tempesta continuava. la pluja queia sense parar. Els trons retrunyien d’una punta a l’altra de la Terra. I mentrestant algú picava a la porteta demanant refugi.
Tres Botons els feia entrar a tots dient:
– “ On hi ha lloc per a cinc, hi ha lloc per a sis.… On hi ha lloc per a sis hi ha lloc per a set... On hi ha lloc per a set hi ha lloc per a vuit.
Abans de l’alba, quan el cel era més negre i els trons més violents, un puny imperiós va picar tan fort que la caseta va tremolar tota.
– “ Obriu!”, es va sentir.
– “ Podia haver dit també “ si us plau”, va pensar en Tres Botons tot
sorprès. Però va obrir igualment i es va trobar davant…
– “ Deixa’m entrar!.
– Però era…
– “ Deixa entrar també el meu cavall”.
No hi havia dubte: el mantell estava ben mullat, però la corona brillava com si la tempesta l’hagués enllustrat.
Era el rei, que s’havia perdut en el bosc durant la cacera.
– “ On hi ha lloc per a dotze, hi ha lloc per a tretze”, va murmurar Tres
Botons inclinant-se. I tot seguit va dir:
– “ On hi ha lloc per a un rei, hi ha lloc també pel seu cavall”.
– “ Vista des de fora – va dir- la teva casa semblava més petita”.
– “ Veritablement – va respondre en tres Botons-, jo me l’havia fet a la meva mida”.
– “ Quina fusta has fet servir?”.
– “ De castanyer, Majestat – va respondre.
– “ El castanyer no és elàstic com la goma. Aquí hi ha alguna cosa que no comprenc” – va dir el rei.
– “Doncs val més així – va dir Tres Botons-, altrament com l’hagués
entrada tota aquesta gent?.
La seva Majestat, el rei Bernardí IV , va reflexionar una estona i finalment digué:
– “ Per força això no és qüestió de fustes, sinó de cor”.
– “ Com ho sabeu? – va preguntar Tres Botons.
– “ El cor és ben petit – va continuar el rei- , però, si és vol, es pot ficar a dins tota la gent del món i encara hi queda lloc. Es veu ben bé que aquesta casa l’heu fet amb el cor.

 

 

Leave a Reply

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>