EL ROURE D’EN JOSE

Un conte pel Dia del Medi Ambient.

Aquell petit gla havia anat a parar a un clot del jardí d’una casa. No se sabia del cert com hi havia arribat, la qüestió és que poc a poc s’havia cobert de terra i aquell gla s’havia obert i havia començat a tirar la seva arrel  cap avall, a la recerca d’aigua i nutrients i la tija cap amunt, buscant el sol.

El roure va créixer amb l’amor i les cures d’en Jose, l’amo del jardí. Aquest el regava tot sovint i de vegades també l’adobava amb compost que feia ell mateix.

En Jose s’estimava molt totes les seves plantes però en particular aquell roure que havia cuidat des de jovenet.

L’arbre formava part dels millors moments de la seva vida: havia jugat al seu tronc a pica paret. Recordava quan a l’ombra de la capçada havia fet la migdiada a les caloroses i mandroses tardes d’estiu. Repenjant-se al roure, havia fet el primer petó a una noia. També havia anat a buscar-hi consol en alguns tràngols difícils de superar que s’havia trobat a la vida.

La d’en Jose i la del roure eren vides entrelligades plenes d’amor: l’home cuidava l’arbre físicament i l’arbre cuidava l’home espiritualment. Havia llegit que el roure era l’arbre de la força i no s’imaginava viure lluny d’ell.

Un matí en Jose, després de tants anys, va descobrir que el roure havia mort subitament a causa d’un petit fong anomenat Phytophthora ramorum que l’havia atacat per les arrels. Va ser un dels moments més durs de la seva vida. Però va decidir no rendir-se.

A partir de llavors, en Jose que ja estava jubilat, anava a les escoles explicant als nois i les noies com ho havien de fer per tenir cura dels arbres i gràcies a molts com ell, va crear una legió d’amants de la natura.

 Núria Graell

Juny 2014

 

2 Responses to “EL ROURE D’EN JOSE”

Leave a Reply

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>