EL PETIT XACAL I EL VELL COCODRIL

el xacal i el cocodril

Aquí teniu una divertida faula d’origen hindú, en el que un eixerit xacal i un vell cocodril es veuen les cares. Vet aquí que una vegada, fa molt de temps, hi havia un petit xacal al que li agradava molt menjar bèsties amb closca ( crancs, etc). El petit xacal Un dia estava buscant-ne al riu, sense mirar bé quan, de cop i volta, va sentir com un vell cocodril li agafava la pota amb les dents. El xacalet va pensar què podria fer i tot d’una es va posar a riure: -Hahaha! El Senyor Cocodril no s’hi veu i ha mossegat una arrel! El vell cocodril, en sentir això va pensar “Potser si que m’he errat, que hi ha l’aigua molt tèrbola!” I va deixar anar el xacalet. Aquest no s’ho va pensar dues vegades i va sortir cames ajudeu-me, no sense deixar de cridar -Moltes gràcies, Senyor Cocodril sou molt amable de deixar-me anar! El cocodril es va empipar molt, però el petit xacal ves a saber on era ja! Un altre dia el xacalet va tornar al costat del riu però aquest cop ja no es refiava que no hi fos el cocodril, així que va dir en veu alta: – Quan vinc a buscar crancs sempre em fixo en les bombolles que fan quan són sota l’aigua. El vell cocodrilEl vell cocodril va pensar: “Si no veu bombolles no se m’acostarà i no el podré enxampar” Així que va posar-se a bufar ben fort a sota l’aigua, tant, que les bombolles feien gairebé un remolí. El xacalet va fugir tot dient: -Moltes gràcies, Senyor Cocodril, sou molt gentil de fer-me saber on sou! El cocodril es va enfadar encara més però el xacalet ja no era al seu abast. El vell cocodril sabia que el petit xacal anava a menjar figues a una figuera d’aprop del riu, així és que va anar-hi, es va posar sota d’un munt de figues i va esperar, tot quiet. Quan el xacalet va arribar i va veure aquell munt de figues tan ben posat va pensar: ” Em sembla que el Senyor Cocodril està per aquí” I va cridar en veu alta, tal i com tenia per costum: – Les figues més bones són les que mou el vent; aquestes que hi ha aquí estan molt quietes, no deuen valer res. Aleshores el vell cocodril es va començar a moure per bellugar les figues, però li van quedar al descobert les escates del llom. El xacalet, en veure’l, va sortir corrent tot dient. -Sou molt bon company, Senyor Cocodril,  gràcies per fer-me saber on sou! Hores d’ara, el vell cocodril ja treia foc pels queixals i va pensar que ja n’hi havia prou d’aquell color. Va decidir anar a casa del xacalet i quan va arribar, va tirar la porta al terra i el va esperar dins. Quan el petit xacal va arribar i va veure la porta trencada, no li va fer gens de gràcia va pensar . I va dir amb veu alta, com sempre: – Hola, caseta, com és que avui no em dius res quan arribo? I el vell cocodril, amb la veu amorosa va dir: – Passa, passa, xacalet bufó! La casa del xacalet en flamesLlavors el petit xacal va pensar: “Ai que aquest cocodril m’està esperant aquí per menjar-me, si no m’espavilo, acabarà amb mi”. I va anar a buscar branques i fullaraca seca i va tapar la porta de la casa. Llavors va calar-hi foc i amb tant de fum que va sortir, el cocodril es va quedar sec com una arengada i el xacalet no va haver de patir més. I tot això que us he explicat ha passat i no ha passat. Si no ha passat és mentida i si ha passat és veritat!

 

Leave a Reply

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>