EL GOS QUE NO SABIA BORDAR

Voleu jugar? Avui us porto un altre conte d’en Gianni Rodari, del seu “MOLTS CONTES PER JUGAR”. Recordeu que és un conte que té tres finals. Quin és el que més us agrada?

contes per jugar

EL GOS QUE NO SABIA BORDAR

Hi havia una vegada un gos que no sabia bordar. No bordava, no miolava, no piulava, no sabia dir res. Era un gosset molt solitari perquè vivia en una regió sense gossos. Ell no se n’hauria adonat que li faltava res. Els altres eren els que se li feien notar. Li deien:

– Però tu no bordes?

-No sé… Sóc de fora, jo…

– Quina resposta! No saps que els gossos borden?

-Per què?

– Borden perquè són gossos. Borden als rodamons, als gats, a la lluna plena. Borden quan estan contents, quan estan enfadats. Generalment de dia, però també a la nit.

– No dic pas que no, però jo…

– Però tu què? Tu ets un fenòmen. Escolta el que et dic, qualsevol dia sortiràs al diari!

El gos no sabia com contestar a aquestes crítiques. No sabia bordar i no sabia com fer-ho per aprendre.

– Fes com jo- li va dir una vegada un gall . I va fer dos o tres kikirikí.

– Em sembla difícil- va dir el gosset.

– Però si és molt fàcil. Escolta bé i fixat en el meu bec. Mira’m i imitam.

El gall va fer un altre kikirikí. El gos va intentar fer el mateix però només li va sortir de la boca una mena de “kekeké” que va fer que les gallines apretessin a córrer.

-No t’amoinis- va dir el gall-, per ser el primer cop està força bé! Ara, torna-ho a provar!

El gosset va a tornar a provar un cop, dos, tres. Ho intentava cada dia. Practicava amagat, des del matí fins la nit. De vegades anava al bosc. Un matí precisament quan era al bosc va aconseguir un kikirikí tanb autèntic, bonic i fort que una guineu el va sentir i va dir “Per fi el gall ha vingut a veure’m. Correré a donar-li les gràcies per la visita…”

Inmediatament va a arrencar a córrer i no es va oblidar d’emportar-se la forquilla, el ganivet i el tovalló perquè per a una guineu no hi ha menja més deliciosa que un bon pollastre. Es lògic que s’enfadés veure, en comptes d’un gall, un gos que anava llanánt un darrere un altre aquells kikirikí.

– Ah- va dir la guineu- així que m’has parat un parany.

– Un parany?

– I tant. M’has fet creure que hi havia un gall perdut al bosc i t’has amagat aquí per atrapar-me. Quina sort que t’he vist a temps. Però això és fer trampa. Normalment els gossos borden per avisar-me de que arriben els caçadors.

– T’asseguro que jo no vull caçar- He vingut a fer exercicis.

– Exercicis? De quina classe?

– M’exercito per aprendre a bordar. Gairebé ja n’he aprés, mira que bé que ho faig.

I de nou un kikirikí.

La guineu es trinxava de riure. El nostre gosset es va sentir tan malment que va marxar en silenci, amb el cap cot i llàgrimes als ulls. Per allí a prop hi havia un cucut. Va veure passar al gos li va fer pena.

– Que t’han fet?

– Res.

– Llavors. Per què estàs tan trist?

– Doncs és que no aconsegueixo bordar. Ningú me’n ensenya.

– Si és això jo te n’ensenyo. Escolta bé com ho faig i prova de fer-ho com jo: cucut, cucut... Ho has entés?

– Em sembla fàcil… Cu…Cu- va fer el gos.

Va assajar tota aquella setmana i al final ja li sortia bastant bé. Estava molt content i pensava ” Per fi començo a bordar de veritat. Ja no em podran tornar a prendre el pèl!”

Justament en aquells dies van arribar molts caçadors al bosc. També d’aquells que disparen a tot allò que es mou. Un va passar i va sentir que d’unes mates sortia cu cu cu i va disparar. Per sort els perdigons no van tocar al nostre gos. El gos va apretar a córrer molt sorprès que el caçador disparés a un gos que bordava. Mentrestant el caçador buscava l’ocell, doncs estava convençut que l’havia mort.

El gos corria i corria.

PRIMER FINAL

El gos corria. Va arribar a un prat on pasturava una vaca.

– On vas?-, li va pregunta

– No sé-va dir el gos.

– Llavors aturat. Aquí hi ha una herba molt bona.

– L’herba no em pot curar. No sé bordar.

– Però si és molt senzill! Escolta muu muu No sona bé?

– Si! Se m’ha acudit una idea! Aprendré la manera de parlar de tots els animals i faré que em contractin en un circ i em faré tan i tan ric que em casaré amb la filla del rei. Del rei dels gossos, s’enten.

Era un gos que no sabia bordar, però tenia una gran facilitat per aprendre idiomes!

SEGON FINAL

El gos corria i corria i es va trobar un camperol.

– On vas tan depressa? M’aniria bé que vinguessis amb mi. Necessito un gos que em vigili el galliner.

– Bé que hi aniria jo, però no sé bordar.

– Millor. Els gossos que borden fan marxar els lladres. En canvi a tu no et sentiran i s’acostaran i tu els podras queixalar i tindran el càstig que es mereixen.

I així va ser com el gos que no sabia bordar es va trobar amb casa,feina i menjar per cada dia.

TERCER FINAL

El gos corria i corria. De cop es va aturar. Havia sentit un soroll estrany. Guau guau.

– Això em sona-, va pensar el gos- però no recordo quina classe d’animal que ho fa.

Caminant amb conte el gos es va dirigir cap a lloc d’on sortia aquell soroll i va veure un altre gos. Sabeu? Era el gos d’aquell caçador que havia disparat quan havia sentit el cucut.

– Hola gos. Què estas ient?

– Hola gos. Estic bordant!

– Saps bordar! Me’n pots ensenyar?

– Es clar! Mira: guau guau

Al final el gos va ser feliç pensant que finalment havia trobat el mestre adequat.

 

 

 

 

 

Leave a Reply

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>