EL FLAUTISTA I ELS AUTOMÒBILS

Arriba el cap de setmana, més temps per estar amb els petitons i petitones i també per jugar. Voleu jugar amb contes? Gianni Rodari té els “Cuentos para Jugar”, on s’expliquen diferents contes. L’autor ens explica una història i tres possibles finals. Els oients han de triar aquell que els agrada més. Al final del llibre, l’autor ens diu quin és el final que ell prefereix. Una altra opció és inventar-se cadascun un final. Com a mostra us passo El Flautista i els automòbils, un dels meus preferits.

EL FLAUTISTA I ELS AUTOMÒBILS

EL FLAUTISTA I ELS AUTOMÒBILS

Hi havia una vegada un flautista màgic. És una vella història, tots la coneixeu. Parla d’una ciutat envaida pels ratolins i d’un jove que, amb la seva flauta encantada, va portar perquè s’enfonsessin al riu. Com que l’alcalde no va voler pagar-lo, va tornar a fer sonar la flauta i es va endur a tots els nens de la ciutat.

Aquesta història també tracta dun flautista: potser és el mateix o potser no….

Aquest cop és una ciutat envaida pels automòbils. N’hi havia als carrers, a les voreres, a les places, dins dels portals. Els cotxes eren a tot arreu: petits com capsetes, llargs com a vaixells, amb remolc, amb caravana. Hi havia cotxes, autobusos, camions, furgonetes…N’hi havia tants que tenien feina per moure’s, es feien cops, espatllant-se el paraxocs, arrancant-se els motors…I van arribar a ser-ne tants que no els quedava lloc per moure’s i es van quedar quiets. Així que la gent havia d’anar caminant. Però no era gens senzilll, amb els cotxes que ho ocupaven tot. Havien d’envoltar-los caminant, passar-los per sobre, passar-los per sota…Des del matí fins a la nit s’escoltava gent que deia:

“Ai, ui!”– Aquests eren els vianants que havien topat arrossegant-se sota un camió. La gent estava ben enfadada:

“Ja n’hi ha prou!”

“Cal fer alguna cosa!”

-” Per què l’alcalde no hi pensa?”

L’alcalde sentia aquelles protestes i rondinava:

“Pensar-hi, hi penso. Hi penso dia i nit. Hi he pensat fins i tot el dia de Nadal. No sé què fer. El meu cap no és més dur que el dels altres. MIreu, mireu que tovet que el tinc!”.

Un dia es va presentar al Ajuntament un estrany jove. Duia una jaqueta de pell de bé, esclops als peus, un barret en forma de con amb una llarga cinta. Bé, semblava un gaiter. Quan va demanar per l’ alcalde, el guàrdia el va tallar dient:

“Deixa’l estar que no té ganes de sentir serenates!”

– “Però si no porto el sac de gemecs!”

– “Encara pitjor! Si tampoc tens el sac de gemecs, per què t’hauria de rebre l’alcalde?”

– “Diga-li que sé com alliberar la ciutat dels cotxes.”

-“Què? Com? Mira, toca el dos, que aquí no ens agraden certa classe de bromes…”

“Anuncia’m a l’alcalde, t’asseguro que no t’en penediràs!”

Va insistir tant i tant que el guàrdia el va haver de portar davant de l’alcalde:

– “Bon dia, senyor alcalde.”

– “Si, és fàcil de dir bon dia. Per a mi nomès serà un bon dia aquell que…”

– ” …la ciutat quedi lliure de cotxes? Jo en sé la manera.”

– “Tu? I qui te n’ha ensenyat? una cabra?”

– “És igual qui me n’hagi ensenyat. No hi perdeu res per deixar que ho provi. I si em promet una cosa, abans de demà ja no tindrà més mal de caps!”

– “A veure què vols?”

“Que a partir de demà els nens podran jugar sempre a la plaça major i que disposaran de gronxadors, tobogans, pilotes i taules de ping pong.”

– “A la Plaça Major?”

– “A la Plaça Major.”

– ” I no vols res mé?”

– ” Res més”

– ” Llavors, xoca-la. Promés! Quan comences??”

– “Inmediatament, senyor!”

– “Vinga, no perdis ni un minut…”

L’estrany jove no va perdre ni tan sols un segon. Es va posar la mà a la butxaca i en va treure una petita flauta, tallada d’una branca de morera. I allà, al despatx de l’alcalde, va començar a tocar una estranya melodia. I va sortir tocant de l’Ajuntament, va travesssar la plaça, es va dirigir al riu…

Al cap d’una estona…

– “Mireu! Què fa aquell cotxe? S’ha engegat sol!”

– “I aquell també!”

– “Eh! Si aquell és el meu! Qui m’està robant el cotxe? Lladres, lladres!”

– ” Però no veieu que no hi ha cap lladre? Tots els cotxes s’han engegat!”

– “Estan accelerant… Corren!”

– “On deuen anar?”

– “El meu cotxe! Para, para! Jo vull el meu cotxe!”

Els cotxes corrien de tots els punts de la ciutat, amb un gran soroll de motors, pitades, sirenes… Corrien, corrien tot sols. Però si es paraveu atenció, haurieu escoltat sota tot el soroll, més fort i més resistent, el xiulet de la flauta amb la seva misteriosa melodia…

LEGO

PRIMER FINAL

Els automòbils corrien cap al riu.

El flautista, sense deixar de tocar, els esperava al pont. Quan va arribar el primer cotxe- el de l’alcalde- va canviar una mica la melodia, afegint una nota més alta. Com si es tractés d’un senyal, el pont va derrumbar-se i el cotxe va caure al riu i el corrent se’l va endur ben lluny. I va caure el segon, i el tercer i tots els cotxes,un darrere de l’altre s’enfonsaven  amb un últim so de motor i el corrent els arrossegava.

Els nens i  les nenes, contents, baixaven amb les seves pilotes pels carrers on ja no hi havia cotxes, tornaven a treure les seves bicicletes i els seus patinets.

Però la gent es posava les mans al cap, trucant als bombers i a la policia.

– “Detingueu a aquest boig! Feu callar a aquest flautista!”

– “Aquest alcalde també s’ha begut l’enteniment! Fer destruir tots els nostres bonics cotxes!”

-“Amb els diners que valen!”

– “Fora l’ alcalde! Dimissió!”

– “Fora el flautista!”

– “Vull que em tornin el meu cotxe!”

Els més valents es van tirar sobre el flautista però es van aturar abans de poder tocar-lo. A l’aire, invisible, hi havia una mena de paret que el protegia i picaven a l’aire a aquell mur amb mans i peus. El flautista es va esperar a que l’últim cotxe s’hagués enfonsat al riu i després s’hi va llançar ell també, va arribar a l’altre costat del riu nedant, va sortir i va desaparèixer al bosc.

SEGON FINAL

Els automòbils van córrer cap al riu i s’hi van llençar un darrere l’altre. L’últim va ser el cotxe de l’alcalde. Llavors la Plaça Major ja estava ben plena de nens i nenes jugant i els seus crits de diversió no deixaven sentir les queixes dels ciutadans que havien vist com els seus cotxes desapareixien arrossegats pel corrent.

Al final el flautista va deixar de tocar, va alçar els ulls i únicament llavors va veure la gentada amenaçadora que anava cap a ell i al senyor alcalde que caminava davant de tots.

“Està content, senyor alcalde?”

– “Ha et faré saber què és el que ens fa contents! Et sembla bé el què has fet? No saps la feina i els diners que costa un cotxe? Bonica manera d’alliberar la ciutat…”

– “Però jo…Però vostè…

– “Que m’has de dir? Ara, si no vols passar la resta de la teva vida a la presó, agafes la teva flauta i fas sortir els automòbils del riu. I pensa que els vull tots, del primer a l’últim!”

-“Visca! Bé! Visca el senyor alcalde!

El flautista va obeir. Fent cas a la so de la seva flauta màgica, els automòbils van tornar a la riba del riu, corrent pels carrers i places per ocupar el lloc en que es trobaven, fent fora als nens, a les nenes, a les pilotes, a les bicicletes… Tot va tornar a estar com abans. El flautista es va allunyar lentament, ple de tristesa i mai més va tornar a saber-se’n més.

TERCER FINAL

Els automòbils corrien, corrien… Cap al riu com els ratolins d’ Hammelín? No! Corrien, corrien… I va arribar un moment que no en va quedar cap a la ciutat, ni tan sols un a la Plaça Major, buit el carrer, lliures els passatges, desertes les placetes. On havien anat?

Pareu bé l’orella i els escoltareu. Ara corren sota terra. Aquest estrany jove ha excavat am la seva flauta màgica carrers sobterranis sota els carrers i  places sota les places. Allà hi corren els cotxes. Paren quan hi puja el seu amo i tornen a córrer. Ara hi ha lloc per tots. Sota terra pels cotxes. A dalt pels ciutadans que volen passejar parlan i pels infants que volen jugar.

– “Que ruc que he estat!”- cridava l’alcalde ple d’entusiasme-“,que ruc de no haver-se’m ocorregut abans!”

A més, al flautista li van fer un monument a aquella ciutat. No dos. Un a la plaça major i l’altre a baix, entre els cotxes que corren incansablement per les seves galeries.

QUIN ÉS EL VOSTRE FINAL PREFERIT?

 

 

Leave a Reply

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>