EL CASTELL DE SABADELL- Basat en “El Castell de Bolònia” de Gianni Rodari

 

Un any per celebrar Tots Sants, a Sabadell, van muntar un castell de dolços de la tardor, al Passeig de la Plaça Major.

La teulada era feta amb llesques de moniato cuit, les vigues del sostre, de panellets de xocolata. Les parets eren de panellets d’ametlla i les finestrs tenien uns vitralls fets amb fruita confitada i poms que eren castanyes.

panellets-boniatos-castanas-barcelonaTothom, sobretot els nens i les nenes de la ciutat, van acostar-se a veure aquell magnífic edifici i a fer-li ni que fos una llepadeta. Fins i tot la Castanyera va venir aquell any abans de la seva casa del Montseny per poder veure’l.

“Si us plau, em podrieu portar una cadira”, digué tota educada a una colla de gent que hi havia allà.

“Tingui!”, li va dir un senyor mentre li apropava una cadira feta amb panellets de pastanaga cuita i coco mòlt, amb coixins de poma cuita al forn.

La Castanyera, que ja no tenia les dents gaire fortes, va començar a llepar les potes i…Nyam, nyam… Se la va cruspir tota!

Tothom va ser molt educat i va mirar que tots mengessin. Tot i aixi en va sobrar un munt. Aleshores ho van enderrocar tot i en van fer torrons de panellets per aquell Nadal.

Encara avui quan els nens i les nenes del Vallès demanen més postres, els adults els diuen:

“A tu el que t’agradaria ara es un castell com el que hi havia a Sabadell!.”

Núria Graell

Octubre del 2014

 

Leave a Reply

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>