Núria Graell

Vet aquí que en aquell temps dels catorze vents, que set eren bons i altres set dolents... M' encantaven els contes, els grans, els mitjans i els petits; els que servien per dormir, per despertar-se, per lligar-se les sabates, per despedir un amic o amiga, etc. M'agradava escoltar-los, llegir-los, explicar-los, buscar-los. De vegades s'amagaven tots trapelles esperant que jo els trobés i altres cops apareixien pel meu voltant, desitjant que els llegís i els expliqués. Jo els guardava com un tresor: dins de llibres, dins del meu cap, dins del meu cor... Però em van dir que volien estar tots junts. Aleshores se'm va ocòrrer que hi ha un lloc on els podia guardar tots i que tothom els veiés. Aquest lloc és aquest! Estàs convidat-da a veure'l!


Posts byNúria Graell

EN PEPET ES DESPISTA

En Pepet era un nen molt despistat, però molt, molt despistat! Alguna vegada s’havia posat els jerseis pels peus i els calçotets al cap i havia anat a l’escola d’aquesta manera! Sort que en Pepet tenia una mare que estava molt a sobre i l’ajudava molt. En Pepet s’anava fent gran i la seva mare pensava que ja era hora de que ajudés a

Llegir-ne més


EL CASTELL DE SABADELL- Basat en “El Castell de Bolònia” de Gianni Rodari

  Un any per celebrar Tots Sants, a Sabadell, van muntar un castell de dolços de la tardor, al Passeig de la Plaça Major. La teulada era feta amb llesques de moniato cuit, les vigues del sostre, de panellets de xocolata. Les parets eren de panellets d’ametlla i les finestrs tenien uns vitralls fets amb fruita confitada i poms que eren castanyes. Tothom, sobretot

Llegir-ne més


LA CASA

Il·lustració d’Elvira Lozano Un dia en Sebastià anava pel camp i va veure un terreny que es venia. Era un tros preciós, envoltat de bosc i natura.Va pensar que estaria bé fer-se una casa allà per estar-s’hi tranquil i convidar els seus amics i amigues, així que amb els seus estalvis va comprar aquell terreny. Va anar a visitar a la seva amiga Rosa

Llegir-ne més


LA CAPUTXETA GRISA

Al segle XXIII la població humana havia augmentat tant, que una part s’havia traslladat al planeta Mart. El planeta Mart havia passat durant el segle XXII per un procés de TERRAFORMACIÓ, és a dir, un procediment que el va acondicionar per la vida humana: havien creat una atmosfera similar a la de la Terra i li havien afegit aigua agafada del gel d’asteroides de

Llegir-ne més


EL LLEPAFILS

En un regne molt llunyà, més enllà d’on s’acaba la línia del tren, hi vivia un rei que tenia un fill anomenat Constantí que era un llepafils: no li agradava la verdura, ni la fruita ni res de totes les coses bones que li preparaven per menjar. Quan li posaven el plat a taula per esmorzar, dinar o sopar, abans de tastar res ja deia:

Llegir-ne més


EN MARÍ I EN MARIÀ

Una vegada hi havia dos germans mariners, en Marí i en Marià.  Es dedicaven a pescar el què podien i ho venien als pobles on desembarcaven. En Marí es passava les estones lliures comptant i recomptant les monedes d’or que li donaven per la pesca. En Marià, en canvi, passava tota el temps que podia llegint. – No et faràs mai ric si sempre

Llegir-ne més


NO VULL ANAR A DORMIR!

Aquella nit en Joan, que tenia 6 anys, va dir als pares que no volia anar a dormir perquè li feia por la foscor. La mare, el va agafar de la mà i el va acompanyar a la seva habitació. De camí van passar per la porta del carrer i van comprovar que estigués ben tancada, així seria impossible que hi entrés l’home del

Llegir-ne més


HISTÒRIA DE LA GOTI

En aquella samarreta groga que la Júlia acabava de rentar hi havia, entre d’altres, la Goti. La Goti era una gota d’aigua a qui li agradava molt viatjar i conèixer gent i llocs nous. Havia anat per mig món i ara, en aquella samarreta estesa al Sol, es preparava per tornar a pujar al cel. Com que era estiu i feia molta calor,  no

Llegir-ne més


MARIA LA PINTORA

La Maria va néixer pràcticament amb un llapis a la mà. Des de menuda tenia gràcia per representar allò que li agradava: els amics i amigues de l’escola, els dibuixos de la televisió… Omplia les pedres de flors, les pissarres de guix i fins i tot havia venut punts de llibre exclussius Amb aqüarel·les, temperes i olis creava mons màgics a l’altre costat del

Llegir-ne més


ELS SET ANYS DE L’ANDREU

Avui ha sortit el sol. No plovia ni hi havia cap núvol al cel. Avui serà un dia molt especial: l’Andreu ja fa temps que l’espera! Avui fa 7 anys! El rellotge de l’esglèsia va tocar set campanades quan l’agulla petita era al 7 i la gran al 12. El pare li va fer 4 petons al’Andreu i la mare 3. -Vols que t’expliqui

Llegir-ne més