Aprenc a cordar-me les sabates!

Per tal de fer més motivador l’aprenentatge de cordar-se les sabates, vaig adaptar un conte clàssic, “El lleó i el Ratolí”, i aquí en teniu el resultat:

“Un dia a la selva el lleó gran i ferotge estava dormint. Estava roncant tan fort que semblava que hi havia una serra tallant arbres.

Vet aquí que un ratolinet despistat, anava escoltant música amb els auriculars tan concentrat, que ni va sentir ni va veure el lleó i en passar-hi pel costat el va despertar amb la cua.

El lleó va despertar-se i va veure el ratolí tan feliç escoltant música que li va demanar que li deixés un auricular, a veure què estava escoltant. Així va descobrir que el ratolí tenia molt bon gust musical i no se’l va menjar.

El ratolí va estar tan agraït que va dir-li que l’ajudaria quan el lleó ho necessités.
Vet aquí que el lleó va sortir un altre dia a jugar sense cordar-se les sabates i es va entrebancar.

“Socors, ajudeu-me”- va cridar

Va venir una jirafa, però tenia el cap tan alt que no veia com havia de cordar-lo. Després va venir un elefant, però ja sabeu que aquests no tenen dits llargs, per tant no va poder-hi fer res. Va apareixer de no sé on una serp que va agafar els cordons s’hi va embolicar de tal manera que després no en podia sortir!

Finalment va aparèixer el nostre amic ratolí que amb els seus ditets va poder desfer l’embolic de cordills i alliberar la serp!
Va ensenyar a cordar-se les sabates al lleó i a partir d’aleshores van ser grans amics que escoltaven música i jugaven a futbol!”